Parlem amb dues alumnes perquè ens expliquin com va ser l’experiència de representar l’obra d’El Petit Príncep
Fatou Bah i Sara Benali
Amèlia Subias i Vanessa Chaves són alumnes de 2n de Batxillerat que l’any passat van formar part del grup que va representar en format teatre una adaptació d’El Petit Príncep. Hem parlat amb elles per tal que ens facin una reflexió sobre com va ser aquesta experiència.
- Què us va semblar la idea de fer una obra de teatre relacionada amb el Petit Príncep?
Amèlia: Em va semblar una obra molt interessant, una obra molt bonica que dona molt de si, però va ser difícil perquè hi havia gent que no tenia experiència en teatre.
Vanessa: Em va semblar molt bonic, ja que de petita m’agradava molt el Petit Príncep. M’agrada posar-me davant de la gent, parlar i soc molt oberta i em va semblar una molt bona experiència.
- Qui va ser l’encarregat o encarregada de posar-ho en marxa?
Amèlia: Tot això ho va organitzar el José Manuel Pérez, professor del centre, perquè ens havia dit que el grup d’astronomia d’anys anteriors havia representat aquesta obra. Després s’hi van afegir altres professors, com l’Olalla, la Raquel Morreres, el Baldiri, la Gemma Aldevert, l’Antonieta, la Yolanda, la Lourdes ola Roser Trepat.
- Amèlia, com et vas sentir sent el protagonista?
Amèlia: Em va agradar, va estar bé, encara que m’agraden més els altres personatges, perquè són més interessants.
- I tu, Vanessa, com et va sentir sent el presumit?
Vanessa: Em vaig sentir en la meva pell perquè soc molt presumida, m’hi vaig trobar còmoda.
- Teníeu experiència en el món de la interpretació?
Amèlia: Sí, he fet teatre des que anava a l’escola, i actualment faig teatre amb el grup Baobab Youth del poble.
Vanessa: Jo no tenia experiència prèvia en teatre.
- Vanessa, com et vas sentir actuant per primera vegada?
Vanessa: Estava molt nerviosa, però com que la primera actuació d’El Petit Príncep va ser a l’escola bressol vaig sentir-me còmoda actuant davant dels nens petits. Vaig passar una bona estona.
- Com vau compaginar participar en l’obra amb els estudis?
Amèlia: Va ser excel·lent perquè et donava com un punt i a part dintre dels estudis, perquè tota l’estona estar estudiant no és bo. Fer teatre, o alguna altra activitat extraescolar, t’ajuda a evadir-te i desconnectar.
Vanessa: Molt bé. El que vaig fer va ser no acumular feina, fer-la el mateix dia que la manaven per així tenir temps els caps de setmana per poder assajar o actuar. Sí teníem actuació o assajos a la tarda, feia la feina a la nit.
- Podeu explicar-nos alguna experiència entre bastidors?
Amèlia: Quan havíem d’anar a representar l’obra, l’institut ens proporcionava el dinar, i va haver-hi un problema amb els entrepans: jo em vaig menjar l’entrepà d’algú i aquell altre es va barallar amb algú altre, pensant-se que aquell s’havia menjat el seu entrepà.
Vanessa: Quan actuàvem, ens havíem d’anar passant els micros de petaca perquè no n’hi havia per a tothom. Un dia estava esperant el meu company entre bastidors perquè em donés el micròfon i quan me’l va donar no es connectava. Vaig haver de sortir a l’escenari sense micro i no se sentia res. Vaig passar uns segons terribles, però va ser graciós.
- Com us vau sentir actuant davant dels nens i, més tard, el dia de la ciència al carrer als Camps Elisis de Lleida?
Amèlia: Davant dels nens petits va ser molt curiós. Abans mai havia fet teatre per a nens petits, sempre havia actuat per a gent adulta i gent jove. Va ser una experiència bona perquè és un món completament diferent.
Vanessa: Em vaig sentir a gust perquè feia riure els nens petits i, per tant, m’ho vaig passar molt bé, sobretot perquè interactuava amb el públic. Jo deia: “Mireu que guapa que soc”, i em contestaven: “Sí, ets molt guapa”.
- Creieu que aquesta experiència us va unir més amb els vostres companys?
Amèlia: Sí, tot suma. Fer tota l’estona classes no sumarà tant com fer una experiència d’una obra i que no sigui dins de l’horari escolar.
Vanessa: Sí, a part ens va unir amb els professors que ens van acompanyar en aquesta experiència. Estàvem més connectats que dins de l’aula.
- Reviuríeu aquesta experiència si en tinguéssiu l’oportunitat?
Amèlia: Sí, segur que amb l’experiència d’ara milloraria el resultat.
Vanessa: Sí, sense dubtar-ho.
