Entrevistem una de les professores de Visual i Plàstica de l’Institut d’Alcarràs perquè ens expliqui la seva passió per l’art i la fotografia
Per Guillem Civit, Adrià Sanjuán i Nico Sorocianu
Antonieta Giné va nàixer a les Borges Blanques (les Garrigues), però de ben jove se’n va anar a Barcelona a estudiar, ciutat on va viure uns quants anys. Actualment resideix a Lleida i és professora de Visual i Plàstica de l’Institut d’Alcarràs des de fa vuit anys.
Quines són les teves passions a banda de la fotografia?
Gaudeixo amb tot allò relacionat amb l’art com, per exemple, visitar museus, centres d’art i exposicions, dibuixar, veure una bona pel·lícula, una bona sèrie…
Per què vas decidir ser professora de Dibuix?
No ho vaig decidir en un principi, però en certa manera moltes de les meves feines han estat relacionades amb la docència. He impartit tallers de foto, dibuix, pintura, tant a adults com a nens. Des de fa uns anys soc professora de secundària.
Què et va inspirar a començar en el món de la fotografia?
Vaig descobrir el món de la fotografia a la facultat de Belles Arts. Al primer curs una de les assignatures era Introducció a la fotografia, amb els professors Joan Fontcuberta i Manolo Laguillo. Els dos, a més a més de professors, eren fotògrafs, i segueixen sent-ho encara ara. Se’m va obrir un món nou davant meu, vaig descobrir els grans fotògrafs i les seves obres, i també totes les tècniques fotogràfiques, en aquell moment analògiques.
Què és el que més t’agrada fotografiar?
Més que coses o persones m’agrada fotografiar els moments, situacions, formes, contrastos de llum i color. De vegades miro al meu voltant i no m’atreu res en concret, d’altres em fixo en un petit detall, una fulla, una forma, el gest d’algú i no puc deixar de fer aquella foto. També penso en totes aquelles fotos que no he fet, que he deixat passar l’oportunitat de fer-les.
Quant fa que vas començar a fer fotografies?
Vaig començar de jove, amb una càmera del meu pare. Una càmera que no era ni rèflex. Fotografiava la família, els amics…
Com et va sorgir aquesta passió per la fotografia?
Va anar sorgint de mica en mica, primer a la Facultat de Belles Arts, després treballant d’assistent a l’estudi de la fotògraf Marie Espeus. Allí vaig descobrir la fotografia de moda, en aquell moment ella feia fotos per al suplement de moda del diari La Vanguardia.
Quina va ser la teva primera càmera?
El meu pare em va acompanyar a Lleida a la botiga Sirera, un negoci emblemàtic en el món de la fotografia, i em va comprar una càmera rèflex de la marca Yashica. Les fotos per a la meva primera exposició les vaig fer amb aquesta càmera.
Quina és la teva fotografia preferida que hagis fet tu?
Recordo amb molt d’afecte una foto que vaig fer a Barcelona, a l’avinguda Diagonal, de dos noies que sortien d’una discoteca. Una foto de nit en blanc i negre. Em vaig passar un munt d’hores al laboratori de fotografia revelant el negatiu, i positivant aquella foto perquè quedés perfecta.
Consideres que els estudis artístics estan prou valorats?
Crec que a poc a poc van tenint el seu lloc i la seva importància. Considero que hi ha un gran buit pel que fa als estudis artístics de grau mitjà. Molts alumnes que no cursen batxillerat i volen seguir algun camí artístic tenen molt poques opcions.
Tens alguna foto preferida d’algun fotògraf?
Moltes fotos preferides, així com moltes i molts fotògrafs que m’agraden. Irving Penn, un dels grans de la foto de moda. Robert Doisneau, un dels representants de la fotografia humanista. La fotoperiodista Dorothea lange, que va documentar la Gran Depressió americana. Diane Arbus, també, o la fotògrafa contemporània Sally Mann. Estic descobrint moltes dones fotògrafes, que en el seu moment van quedar eclipsades, i actualment se les està valorant pel seu treball. Més que una sola foto preferida potser triaria la sèrie de fotos de nois i noies adolescents de la fotògrafa holandesa Rineke Dijkstra.
Consideres que als alumnes els agrada la matèria de Dibuix?
A alguns i algunes alumnes sí, però a d’altres no, com passa a moltes altres matèries. He tingut alumnes que han seguit el camí de l’art en camps molt diferents, com el disseny, la il·lustració, i la fotografia, fins i tot algun s’ha dedicat al tatuatge.
Es nota l’interès per l’art als alumnes de l’institut? Has notat canvi en els darrers anys?
Doncs, sí. He notat interès. Sobretot ho he notat en la matèria optativa de Dibuix de quart d’ESO. Anys enrere era l’optativa triada per alumnes que no mostraven gaire interès, d’un temps cap aquí he vist que els i les alumnes que trien Dibuix són aquells, en la gran majoria, a qui realment interessa l’art.
Què és el que t’interessa a l’hora d’ensenyar art?
M’interessa que l’alumnat conegui què s’ha fet i també què s’està fent actualment en art. Que descobreixi, des de primer d’ESO, artistes i produccions artístiques. Que mitjançant l’art pugui expressar-se, i que entengui que la matèria de Visual i Plàstica no és per a fer manualitats.
