Ivet, quin personatge interpretes a l’obra i com t’has preparat per a aquest paper?
Ivet Montoy: Interpreto la protagonista de l’obra, concretament la versió gran d’Alícia. Per preparar-me he estudiat el paper que em toca a fons i he treballat en equip amb els companys que m’han ajudat en aquest procés.
Hi ha alguna escena que t’hagi resultat especialment difícil d’interpretar? Per què?
IM: Aquest teatre té certa complexitat i totes les escenes tenen el seu repte. No n’hi ha una en concret que hagi trobat especialment difícil, però cadascuna m’ha suposat una oportunitat per aprendre.
Creus que l’Alícia de l’obra té alguna cosa que la fa diferent de la versió original del llibre?
IM: És evident que és diferent, ja que és una adaptació, però hem intentat mantenir l’essència del llibre. A més, com que és una escenificació escolar, l’hem adaptat per a un públic infantil i a les nostres possibilitats com a institut.
Què creus que el públic hauria d’endur-se de la teva interpretació d’Alícia?
IM: L’objectiu principal és que els nens s’ho passin bé, desenvolupin la seva imaginació i experimentin amb aquest món màgic.
Penses que aquest rol t’ha ajudat a millorar les teves habilitats actorals?
IM: Sí, per descomptat, ja que sempre està bé fer el que t’agrada i cada nou paper és una experiència més que et permet millorar.
Si poguessis interpretar un altre personatge de l’obra, quin triaries i per què?
IM: Triaria el Gat de Cheshire perquè és un personatge curiós i sempre m’ha fet molta gràcia.
I tu, Júlia, quin va ser el teu procés creatiu per al disseny de l’escenografia i els vestuaris?
Júlia Gil: La professora de plàstica, l’Antonieta, ens va plantejar algunes idees per a l’obra, a més d’algunes que vam tenir nosaltres. Entre tots hem estat elaborant l’escenografia d’aquesta gran representació.
Hi ha algun element de la posada en escena que consideris especialment important per transmetre l’atmosfera d’aquesta obra?
JG: Sí, les parets creades a partir de mampares. Són una mena de parets de tela que resulten essencials, ja que sense elles no podríem donar vida al món de l’Alícia.
Hi ha algun detall del disseny que et faci sentir especialment orgullosa?
JG: No hi ha res en concret, perquè pensem que conjuntament hem fet un treball increïble i hem aconseguit plasmar l’essència de l’Alícia.
Quin ha estat el repte més gran en el procés de creació del vestuari?
JG: La part més difícil ha estat imaginar-se un món que no existeix i fer que el vestuari sigui versemblant a l’escenari. Hem utilitzat material reciclat també, com eines de pintura.
Com va ser la vostra primera impressió de l’obra quan vau començar a treballar-hi?
IM i JG: Ens va semblar una idea molt bona i una activitat innovadora per a l’institut. Estem molt agraïdes d’haver participat i haver pogut completar l’experiència amb una excursió al Caixaforum de Barcelona on vam gaudir de dues exposicions sobre el món de l’Alicia.
Què creieu que fa que Alícia en el País de les Meravelles sigui una obra tan especial i atemporal?
IM i JG: La imaginació de l’autor és espectacular i tracta temes vitals que continuen sent rellevants avui dia.
Com ha estat la col·laboració entre els participants? Heu après dels companys?
IM i JG: Ha estat una experiència molt enriquidora. Hi ha hagut molta diversitat i col·laboració, i tots ens hem posat d’acord per assolir un mateix objectiu.
