Entrevistem el professor José Manuel Pérez, responsable del grup d’astronomia de l’Institut d’Alcarràs
Per Amèlia Subías i Fatou Bah
José Manuel Pérez Redondo és professor de Biologia i Ciències de la Terra a l’Institut d’Alcarràs, on també és el responsable del grup d’astronomia.
Quant temps fa que dirigeixes el grup d’astronomia?
Que coordino, no hi ha director al grup d’astronomia. Crec que vam començar com a grup l’any 2001-2002, tot i que abans ja fèiem alguna activitat però no de forma oficial com a grup.
Veus un gran canvi del primer any a ara?
És clar, l’observatori! Quan vam començar anàvem a l’ermita de Carrassumada a veure les estrelles i poc més i ara aquí podem fer treballs de reserva d’asteroides o exoplanetes.
Com combines la teva passió per l’astronomia amb el fet de ser docent?
No és difícil combinar-la, l’astronomia m’agrada molt i a sobre em paguen per ensenyar-la. Fa poc, abans d’aquesta entrevista, estava instal·lant una All Sky que ja tinc al meu observatori personal. La que jo tinc és per a hobbies, la d’aquí és per a ensenyar. Hi ha dies que som a classe i ens passa el temps voltant i els pares dels alumnes es queixen per les hores.
Què feu un dia quotidià a astronomia?
Cada any ens marquem una sèrie de projectes que volem dur a terme. També he de confessar que a la segona reunió l’esquema es llença a la brossa perquè cada any surten coses noves per fer.
Amb quins projectes esteu treballant actualment i quins són els vostres projectes de futur per al grup d’astronomia?
A consergeria tenim un cartell on ho explica breument. Hi posa: “2021-2026, PREPAREU-VOS”. El 2021 vam fer, entre els alumnes d’astronomia i els professors, el seguiment de l’eclipsi solar. El 2022 vam començar la participació amb el telescopi Haleakala de Hawaii. Ara, al 2023, estem fent la representació del Petit Príncep on afegim Joan Oró, l’Asteroide d’Alcarràs. I al 2026 esperem poder fer un treball sobre l’eclipsi solar total.
Com ha estat treballar amb el telescopi Haleakala de Hawaii?
Ha estat increïble. Tenir un telescopi de dos metres, obtenir fotos… Totes les fotos del mural de davant del laboratori les han fet els alumnes. Ara ho dèiem amb un altre astrònom d’aquí de Lleida: quan ho observen des dels seus observatoris es veuen cossos molt petits i, en canvi, les nostres fotos no caben en un DIN-A3.
Quines grans fites heu aconseguit des del grup d’astronomia?
Les grans fites les podeu veure al nostre blog. L’any 2005, el grup va rebre el primer premi en el certamen “Ciència en acció”, on el premi va ser el telescopi Alumnes. A més, individualment, els alumnes han obtingut altres acreditacions. Per a nosaltres, l’acreditació més destacada és el reconeixement del grup d’astronomia a tot el país i la gent sap que fem coses. També participem en trobades, com l’última a Sevilla l’any passat, on expliquem les nostres activitats i la gent ens creu, fins i tot quan expliquem que aquella tasca ha estat realitzada per un alumne de 13, 14 o 15 anys. Així doncs, la nostra fita més important és el reconeixement públic. També estem intentant que s’incorporin a l’observatori grups d’observació amateurs. L’enllaç al nostre blog és https://blocs.xtec.cat/oaia/
Ja ha superat les 150.000 visites, amb 2.190 visitants de 19 països diferents, com valores aquestes dades?
Si entreu al blog, podreu veure els mapes de visites que és espectacular. A més, tenim un llibre on registrem les visites i qui treballa. Com a exemple rellevant, fa uns dos o tres anys ens van demanar ser pioners en la conservació d’una exposició sobre contaminació lumínica que recorria Espanya. Vam acceptar i durant tres mesos vam tenir l’honor d’exposar-la al nostre centre durant un mes. Cal destacar que el nostre blog és una eina per tal de mostrar a la gent les nostres activitats. Tot l’alumnat pot accedir al grup d’astronomia? Sí, està obert per a tothom. Hi ha gent que s’incorpora a primer, a segon o a tercer. No és obligatori quedar-se, no paguem res, no hi ha obligació de venir.
Podries explicar-nos alguna experiència o anècdota del grup d’astronomia?
L’any passat vam tenir aquí fent una xerrada el director de l’Observatori del Montsec, el Kike Herrero, i vam fer una juguesca els dos. Ell feia una conferència sobre exoplanetes i vam posar dues pantalles amb dos portàtils i mentre ell feia la conferència volia que jo a l’altre canó captés imatges en directe d’un exoplaneta. No em creia que poguéssim captar imatges d’un exoplaneta des del nostre observatori! Vaig perdre la juguesca. Podíem veure com la lluminositat de l’estrella anava baixant i això volia dir que estava fent el trànsit. Em vaig quedar parat. I moltes més, hi ha hagut situacions molt boniques.
T’ha agradat des de petit l’astronomia?
No, és una cosa que em va sortir de gran, quan vaig estudiar. Perquè a mi sempre m’ha cridat l’atenció els temes de l’origen de la vida, la figura de Joan Oró… L’any 1997, quan sortia de reunions o de classe a les sis o set de la tarda, podia veure el cometa Hale-Boop a ull nu, a simple vista. Arran de l’observació d’aquest cometa i lligant-ho amb l’origen de la vida, em va sortir aquesta afició.
