A la festa major d’Alcarràs una de les tradicions més esperades és la matança del porc i la preparació del mandongo. Aquesta celebració no es tracta només de menjar, sinó també de recordar les arrels del poble i compartir moments amb la comunitat. Les mestresses de casa, que són les que més coneixen aquesta tradició, ens expliquen com es viu aquesta festa popular.
“La matança del porc sempre ha estat una festa”, diu l’Antonieta, que hi participa des de fa més de 40 anys. “No és només fer menjar, és reunir-nos i mantenir viva una tradició del passat.” L’Antonieta explica que va aprendre aquesta pràctica de la seva mare, com moltes altres dones del poble.
La tradició ha evolucionat amb el temps: “Abans es feia a casa, només amb la família. Ara, és una cosa de tot el poble i això la fa encara més bonica”, comenta la Maria.
“Per fer un bon mandongo, cal temps i bons ingredients: carn del porc, sal, espècies i, sobretot, paciència”, diu la Rosa, coneguda per les seves llonganisses. Quan se’ls pregunta què prefereixen preparar, la Montse riu i respon: “Jo prefereixo fer botifarra negra. És més complicada, però el gust val la pena.”
Un dels aspectes més especials d’aquesta tradició és veure com tot el poble participa en la festa. “Abans només hi érem les dones grans, però ara cada vegada ve més gent jove a ajudar-nos, i també els nens de l’escola bressol, que participen i ens donen un cop de mà,” diu la Teresa.
El moment més esperat per molts és quan tothom va a comprar l’entrepà. “Un dia com avui, 16 de gener, preparem més de 4.000 entrepans, i és un moment únic veure tot el poble fent cua, patint fred, amb les mans gelades. Però val la pena l’espera, perquè l’ambient és màgic i és un dia que queda en el record,” explica la Sílvia.
Les mestresses de casa també recorden moments especials de la festa. La Maria recorda: “Un dels primers anys que celebràvem aquesta festa amb tot el poble, ens vam quedar molt curts d’entrepans. No ens esperàvem que vingués tanta gent! La cua era interminable, i al final vam haver de dir a alguns que ja no en quedaven. Ens va saber molt de greu, però aquell dia vam aprendre que calia preparar-ne molts més per a l’any següent.”
Però més enllà de les rialles, hi ha una emoció profunda. “Quan veiem que tot el poble s’ajunta i que aquesta tradició segueix viva, sentim que tot l’esforç val la pena,” afirma la Rosa.
La festa de la matança del porc d’Alcarràs no és només una tradició culinària, és un vincle que uneix generacions, que fa que el poble bategui al ritme d’un passat que continua viu, i que cada any fa quel’acte sigui una celebració inoblidable per a tots els veïns.
